|
|
 "Estan inventant noves vies per aturar el creixement de l'EI"
|
 El cantautor Cesk Freixas és una de les veus més conegudes de músics catalans compromesos amb la lluita de l'esquerra independentista. És per això que Ciudadanos i PP han intentat impedir que toqués al festival Acústica, que es va celebrar a finals d'agost a Figueres. No van sortir-se amb la seva; per contra, van generar una onada de solidaritat que va fer anar encara més gent al concert que va fer en Cesk el dissabte 29 a la població empordanesa. L'accent hi ha parlat per saber com valora la campanya contra seva i els projectes musicals que ara té en marxa.
- Com va anar el concert de Figueres?
- Doncs molt bé, hi va venir molta gent i va omplir tota la plaça de l'Ajuntament, que és on el fèiem. Vam quedar molt contents de la resposta del públic. Va ser tot el contrari del que suposo que volien aconseguir el PP i Ciudadanos.
- Per què creus que van voler impedir que toquessis a l'Acústica?
- Penso que més que per la meva feina cultural, és per la meva militància a l'esquerra independentista i anticapitalista. Suposo que no volen que existeixi una música que estigui tant connectada amb el compromís polític. [continua] |
|
|
 Kap boc: La terra de l'oblit
|
 La terra de l'oblit és la carta de presentació del grup cerverí Kap boc, Una maqueta composta de sis temes amb una base punk rock, pinzellades de hardcore i amb lletres crítiques, contundents i, alhora, compromeses.
Aquesta maqueta reflexa l'evolució del grup des dels seus inicis a l'any 2004 amb temes com Un altre cop o Botiflers, fins a l'actualitat, amb peces més elaborades com Voluntat o 11/04/93, cançó d'homenatge a Guillem Agulló. Amb La terra de l'oblit Kap boc busca posar fi a una etapa per iniciar-ne una de nova. Un cop enregistrats els temes que han marcat els seus inicis, el grup pretén obrir noves portes que els permetin compondre noves cançons, donar-se a conèixer i continuar avançant. [continua] |
|
|
|
Desgavell: Desgavell showtime
|
 Després de 2 anys des del seu anterior treball, la banda valenciana Desgavell torna a la càrrega amb nou disc d'estudi: Desgavell showtime. Un àlbum d'11 temes on hi tenen cabuda des del seu ska-punk-rock habitual fins al reagge o la patxanga, amb alguna pinzellada inclús de drum'n'bass, hardcore o funk.
El disc ha estat enregistrat als estudis RPM de València entre abril i maig, i ha comptat amb la producció de Jaume Faraig, qui ja va estar darrere la taula de mescles al Matant el temps, primer LP del grup. De nou, Desgavell ha triat el camí de l'autogestió dins d'un panorama musical poc esperançador, amb un creixent nombre de seguidors, però encara ignorat des de les institucions públiques i els mitjans de comunicació majoritaris. [continua] |
|
|
|
$GAE®
|
 Crec que és periodísticament més contundent en aquest cas deixar el titular nu. Però si haguera d'escollir cap subtítol, aquest seria, sense cap mena de dubte, "La cultura que es compra i que es ven".
No vull entrar en definicions fútils sobre el concepte de cultura, que podrien generar debats inacabables. Però és evident a hores d'ara que l'únic llenguatge cultural que entén i proclama desacomplexadament tanta ignominiosa institució és el dels euros, els dòlars i les putes lliures esterlines. El tot per la pasta, vaja.
És curiós com una organització que té més de cent anys d'història en el quasi absolut anonimat, ha passat a convertir-se en els últims anys en tot un grup de pressió amb capacitat per condicionar governs. Clar que amb la caixa plena de milions fàcils és més gratificant mantenir la boca tancada. Ara que per fi l'era digital és un fet consumat i la transmissió de dades a gran velocitat un misteri resolt, les indústries culturals tradicionals han hagut de tancar la paradeta o bé adaptar-se als nous temps. I un procés d'adaptació sempre comporta pèrdues. És per això que el que fins ara havia estat una colla d'amics multimilionaris sense més importància en la pràctica, ara és una plataforma mediàtica mitjançant la qual indústries, governs i elits de diversa procedència reclamen el seu dret a seguir cobrant-nos fins l'aire que respirem. [continua] |
|
|
|
Història de Catalunya amb cançons 2.0
|
 Història de Catalunya amb cançons 2.0 és un disc inspirat en l'edició del mític Història de Catalunya amb cançons editat per Edigsa l'any 1971 amb textos d'en Jaume Piques i musica de l'Antoni Ros-Marbà i amb interpretacions de la Guillermina Motta,Toni Cruz.
Aquesta vegada, però, pensat i adaptat a la llibertat d'expressió, la sonoritat i els intèrprets del Segle XXI i per això s'ha batejat com a "2.0". Toni Xuclà, autor de les músiques i productor musical, en destaca la gran qualitat i bona predisposició dels artistes que hi han participat. Al disc, que serà a les botigues a partir del 7 de setembre, s'hi poden escoltar temes de Sanpedro, Titot o La Carrau, entre d'altres, i es poden sentir diferents parles dels Països Catalans. [continua] |
|
|
anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 | següent
|
|
 Avançament de Via fora
|
 Ja podeu sentir i descarregar quatre temes de Via fora, el nou i potent disc de Nan roig, que han penjat al seu espai. Els temes, en un so molt mes treballat que al seu debut, s'hi poden sentir teclats i elements electrònics sense haver abandonat ni el metal rap ni el punk que acompanyen amb lletres punyents i força sorna. El nou treball comptarà amb un total de 20 cançons, i editarà el segell Doble Records. |
| Nan roig |
|
Tancant sales i locals
|
| Entre permisos i mobbing immobiliari plana el tancament del local Cal Macarró de Calaf, i en Bernat Dàmaso ha iniciat una Vaga de fam per la cultura. A la seva pàgina hi podeu trobar un manifest i el formulari d'adhesió. Per altra banda, aquest 9 de juliol a Luz de gas es celebra un concert per ajudar a salvar l'insubstituïble bar Pastís, amb Miquel Pujadó, Pi de la Serra i Joan Isaac, entre d'altres. Es poden lligar caps quan la població pressiona per que els ajuntaments no tanquin locals culturals. |
| Cal Macarró / Salvem el Pastís! |
|
Et diuen que hi ha llibertat
|
 En Xavier Panades, el músic i cantant amb centre d'operacions a la prolífera ciutat de Bristol, després de debutar amb Per què no li dius? (2008), assabentat de les accions d'un grup de maulets del seu poble, ha dedicat a tots ells la cançó Et diuen que hi ha llibertat. La peça, que encara no està enregistrada, ja es pot llegir en el post del seu bloc, i formarà part del seu primer disc en solitari previst pel 2009, després de presentar el segon àlbum de Xavier Panades and the CAT. |
| Xavier Panades |
anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 | següent
|
|
myspace
