|
|
 L'odi social: Discografia completa
|
 Quantes vegades els adolescents de barna a finals dels 80 es colaven al metro al crit de "que pagui Pujol!"? Sens dubte moltes més de les que l'Ajuntament hagués volgut. Si aquest hagués investigat, hauria trobat l'origen de la cèlebre frase; aquests punks, marginals, agitadors, rabiosos i enginyosos que van saber donar-li una puntada al sistema intel·ligentment.
Aquella banda anomenada L'odi social. Màxims exponents del punk hardcore barceloní dels vuitanta al costat de bandes com Subterranean kids o GRB, L'odi social va marcar un punt d'inflexió en cantar en català, idioma que, a part dels cantautors i algun grup de pop aïllat, amb prou feines s'utilitzava entre els punks de Barcelona.
Amb un sentit de l'humor finíssim, alhora que amb una mala llet fruit d'un moment històric complicat, L'odi social van ser un referent indiscutible per a tota una escena social catalana, la dels Squats, la dels festivals reivindicatius, la de l'esquerra menys polititzada, més propera a l'anarquisme que al comunisme, i amb consciència lingüística pròpia. Una escena que en aquells anys 80 va començar a néixer i sense la qual no existiria avui dia l'activisme català d'esquerres a nivell underground. Probablement no era aquesta la seva intenció ni de lluny. Probablement aquests punks de Barcelona només volien expressar la seva disconformitat amb el sistema, ja fora a través de les seves lletres corrosives, de la seva actitud provocativa o de la seva música extrema. Però ho van fer amb tal eloqüència i energia que encara avui se senten els ecos del seu llegat. Nascuts el 1982 com a Odi social, nom sota que actuarien sobretot per Catalunya i Euskadi, van donar un gir insòlit quan, el 1985, Poly, Saina, Gos i Damned van decidir rebatejar-se com "L'Odi Social" i escriure les primeres lletres d'un grup de hardcore català en la seva llengua materna.
El 1986 sortiria publicat el famós single 7" Que pagui Pujol, i els seus actuacions en festivals com Nicaragua Rock, Mili KK, etc., farien efecte en tota una generació. Després d'una gira per Alemanya, en 1990 Basati Diskak editaria el seu primer LP, Esventats, i el segell Potencial HC editaria un altre LP, també anomenat Que pagui Pujol, que inclouria el single homònim més 8 temes inèdits. El 1992 va veure com la banda decidia separar-se, encara que hi va haver un fugaç retorn el 1997 per a encapçalar el festival No Pasarán a Barcelona i una última actuació a El Laboratorio a Madrid. La història acabaria amb l'edició de dos CDs antològics l'any 2000 pel segell El Lokal i la d'un video, Piel Roja Live.
Aquest disc inclou el single 7" Que pagui Pujol! més els 8 temes extres que portava el LP homònim, el LP Esventats sencer, un directe a la sala Zeleste de Barcelona de 1985 i una altra en el Palau D'esports de la Vall d'Hebron el 1997, la seva momentània reunificació per al festival No Pasarán. A més, el CD inclou un link a través del qual es pot descarregar gratuïtament el seu mític concert en el festival Nicaragua Rock el 1986.
BCore Disc
L'odi social
01 Busca busca
02 La fiesta nazional
03 Los carad e culo
04 Autobus nº 13
05 Gossos de cuadra
06 Vés a sapigues qui era
07 Maldita heroina
08 20 iguales para hoy
09 Odio obedecer
10 20 años
11 Jack Sobrevive
12 Una vez más
13 Snap (DRI)
14 Esventats (intro)
15 Skineta (Somos asin)
16 Rawhide (Fuet de cuir)
17 Speed
18 No olimpigs
19 L'entrepà
20 Calderilla
21 Zombie slalom
22 Poly song
23 Lentejas
24 Ataka l'estat
25 Piel roja
26 Esventats (outro)
27 Turmix (directe)
28 Es lo que hay (directe)
29 Ataka l'estat (directe)
30 Zombie slalom (directe)
31 Lentejas (directe)
32 20 años (directe) |
|
|
|
|
|
|
myspace
El diari de la Revolta
La distribuïdora i editora alemanya Fire and flames ja ha editat 
