http://www.rxi.cat/index.php ca CuteNews http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1280338819&archive= Gran disc d'homenatge el que s'han currat una vintena de bandes que, per a o per b, són deutores de l'obra dels pioners de l'ska català: els mitiquíssims Skatalà. Es diu Embolingats. Un tribut a Skatalà (Black Borinot, 2010). L'excusa és una reunificació del grup motivada ara pel vint-i-cinquè aniversari de la creació del grup: un cabell blanc més per a tots els que van viure la primera etapa del grup (i no val a dir que no recordem res d'aquella època perquè anàvem torrats).

Embolingats conté divuit peces com la versió canyera de de Per lo legal dels Opció K-95, els temibles The capaces i la seva aterridora versió de Bolingas, el rumber Tachita de Collblanc –atenció!– passant pel vebntilador Ets un barato. Punt i apart per El ball de les idees, tema inèdit a càrrec de Subversiva 77, amb el mateix Quique i Luismi de Dr Calypso a les veus.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1280178794&archive= La tragèdia es mastegava i un usuari del fòrum de Hiphophispano no la podia profetitzar de forma més encertada: "Buff la que us caurà, rapejant en català i amb barba. Aviam qui és el primer graciós", en referència a l'estrena a la xarxa del clip No apte del grup de hip hop At versaris. I de graciosos en van sortir molts.

El genial Tarantino ens demostrà al seu salvatge Reservoir dogs que això de "per a gustos els colors" és la fal.làcia de la modernitat: cap dels gàngsters volia ser el senyor rosa ni el senyor marró a causa de les evidents connotacions que aquests colors tenen, connotacions de tipus cultural vinculades a un context històric concret però connotacions al cap i a la fi. Sóc dels que opina que la falca "per a gustos els colors" és pròpia de cafres orgullosos de les seves mancances i limitacions culturals (tan freqüents en el món del hip hop) i de postmoderns despistats seduïts pel kitsch i el discret encant del cutre. Umberto Eco ens va demostrar no només que existia el mal gust sinó que a més aquest posseïa una estructura, uns codis i icones. Sé del que parlo: és fotut estudiar 5 anys comunicació audiovisual per a que després arribi un oficinista diplomat en empresarials i et digui que Blade runner és avorrida, o pitjor, que és lenta. De la mateixa manera ha de ser desesperant per a llicenciats en belles arts, escoltar de llicenciats en dret, que l'art abstracte és una merda. És propi i producte de la ignorància, rebutjar frontalment allò que es desconeix, i del rebuig obert a caure en posicions feixistes hi ha un camí molt curt: només cal fer una ullada als mitjans per palpar de primera mà, les ingents quantitats del racisme més atroç està generant el mundial de Sud-àfrica (l'obsessió per la seguretat o les constants gracietes i acudits dels nostres locutors al voltant d'una cultura que desconeixen, clamen al cel).]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1279743613&archive= Arriba l'Aplec 2010. És aquest cap de setmana quan Vilafranca albergarà la XXXII edició de la festa comarcal més esperada i en la que un ampli grup de joves de la població s'ha implicat al 100% per organitzar-la i que tot isca el millor possible. Un dels plats forts de l'Aplec serà la música. Un total de 10 grups de primera fila, procedents del País Valencià, Catalunya i Aragó actuaran en aquest aplec vilafranquí. L'organització ha habilitat tres escenaris on es desenvoluparan els concert. L'escenari Bogal és el més gran de tots i s'ubicarà al carrer Santa Bàrbara, mentre que l'escenari Sant Rock es trobarà al carrer Carles Salvador, al darrere del Parador de Festes. Finalment, l'escenari Paredeta es trobarà a l'interior del Frontó Municipal i en ell actuaran nombrosos DJs, en el que serà un gran festival de música electrònica.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1279440663&archive= Tipo gos és un trio d'Ulldecona que va néixer el 2006 "com a alternativa a tota la música que havíem realitzat fins aleshores", intentant millorar experiències anteriors. Amb influències com Nofx o Rancid van començar a fer temes propis, i a finals del mateix any es gravaven ells mateixos la primera maqueta, Punk al pantano.

El seguent any treien amb una mica més de recursos Només quedava extramónio, la segona maqueta.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1279092342&archive= Del 15 al 18 de juliol a Berga es celebra el Rebrot 2010, l'Aplec de Joves dels Països Catalans i punt de trobada per la jovent crític català, enguany pretén ser una eina per començar a plantejar alternatives al sistema capitalista, per avançar en l'alliberament del jou dels Estats francès i espanyol i per crear sinergies i establir relacions entre persones, col·lectius i moviments.

Un cop més, l'aplec serà gratuït i comptarà amb els concerts de Naia, Mi#, Grapat de perdigons, PD Barni, Oriol Foll, Rapsodes, Orxata sound system, El Belda i el conjunt Badabadoc i Panxacontents, a part de Lark about i Kòduls, els guanyadors de l'Esclat, el concurs de grups joves dels Països Catalans.

S'hi lliuraran els premis del II Certamen Jove de Literatura Social, i es presentarà "Paraules (fusells a la utopia)", el llibre que conté les obres participants del Certamen de Literatura Social de l'any passat que plasmen les veus d'onze persones d'arreu del país que han decidit fer servir l'escriptura com a arma. A més, com cada any, el Rebrot 2010 tindrà tallers, xerrades i servei permanent de bar.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1278367818&archive= El 30 d'octubre del 1975, quan faltaven tres setmanes exactes perquè Franco morís, Raimon va fer un recital al Palau dels Esports de Barcelona que va entrar a la història. L'oposició democràtica vivia moments d'atonia.De fet, feia trenta-tres dies que el règim havia executat tres militants del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic) i dus d'ETA, i el pessimisme i la por feien forat. Però Raimon venia capacitat mobilitzadora i va decidir exercir-la Va convocar deu mil persones, amb els màxims dirigents de l'Assemblea de Catalunya a primera fila. El públic va cridar les seves consignes, "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia", i va cantar simbòlicament "Diguem no" com a himne de facto de la resistència i, al final, va sortir en manifestació.

El camaleó Martín Villa
La gestació d'aquell recital va ser de manual de transició. Rodolfo Martín Vila, llavors governador civil de Barcelona i arquetip dels sectors més evolucionistes del franquisme, va permetre'l perquè sabia que el que feia era donar la mà als qui aviat deixarien de ser enemics per esdevenir adversaris en un sistema parlamentari que havia començat el seu compte enrere. Posteriorment va ser el mateix Martín Villa qui, elevat a ministre per Adolfo Suárez, va legalitzar la situació clandestina de Santiago Carrillo i Gregorio López Raimundo i va vertebrar la complexa legalització del comunisme que tots dos representaven.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1277973229&archive= Sis anys d'espera han calgut per poder gaudir d'un nou disc d'Opció K-95. Rere el títol de Reneix el grup barceloní ofereix un treball sòlid que s'allunya del so accelerat precedent i aprofundeix en les seves arrels més rockeres. Els temes d'aquest quart disc mantenen l'esperit reivindicatiu de la banda, evident en la idea/concepte que pretén transmetre mitjançant les referències històriques i l'èpica que barregen amb el rock més punyent en un intent per apropar al públic el seu missatge. Les lletres compromeses es succeeixen en les cançons que formen part del disc, tota una al·legoria que conjuga l'actual situació dels Països Catalans amb la trajectòria del grup. Després de quinze anys d'existència, Opció K-95 reneix per retornar, amb més força i energia que mai, a l'escena musical alternativa internacional.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1277713795&archive= Punysfora és una banda barcelonina de punk Oi! que va néixer a finals del '99, però no és fins al 2002 que pren forma definitivament, influenciada per bandes com Opció K-95, Pilseners, Cockney rejects, Blitz i Skatalà entre d'altres. El 2004 s'autoediten la primera maqueta d'assaig amb tres temes propis, l'únic material disponible del grup fins fa poc.

Aquest 2010, entre Mai Morirem Crew i ells mateixos editen Coratge! un rampell patriòtic sense miraments ni vergonya, una puntada de peu al fetge amb títols com Remences, Jaume I o Templers. Amb tres nois n'hi ha prou per fer-te aflorar sentiments que feia anys que tenies apagats. Punysfora!]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1277556384&archive= Fidels a la seva essència, els Antagònics ens brinden un segon disc on en les seves diferents cançons s'hi pot trobar rock alternatiu, potent i crític, profund i intimista, d'exultació a la vida, el sexe i la llibertat, i fins ens conviden a la revolució.

Bevent del rock alternatiu dels 90 per un costat, i de les bandes de rock radical basc per l'altre, aquest quintet de Barcelona conjunta des de la intensitat del tall funk fins a la contundència de les guitarres grunge, passant per ritmes hereus del rock anglosaxó més clàssic.]]> http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1277367699&archive= KLD!, o el que ve a ser el mateix, Kelesden!, sorgix a Onil (Alacant), la tardor de 2002, que és quan un grup d'amics decidixen formar el grup, component cançons pròpies i versionant cançons dels seus grups preferits. Després de gravar dues maquetes, amb un total de 20 temes propis, el 2007 decidixen gravar a Castelló el seu primer disc, En potència criticable de 11 talls, amb punk, rock, ska i reggae.

Després d'uns canvis en la formació el 2008, volien gravar un disc "més canyeret" i enguany han tornat a pujar al "seu" estudi a treballar en Un fil de llum, el qual està disponible des d'aquest mes. Un enfocament nou a partir de la mateixa base, amb més contundència per moments i més melòdic en d'altres, tot un encert.]]>