|
|
 At versaris, el xovinisme i el hip hop com niu d'actituds feixistes
|
 La tragèdia es mastegava i un usuari del fòrum de Hiphophispano no la podia profetitzar de forma més encertada: "Buff la que us caurà, rapejant en català i amb barba. Aviam qui és el primer graciós", en referència a l'estrena a la xarxa del clip No apte del grup de hip hop At versaris. I de graciosos en van sortir molts.
El genial Tarantino ens demostrà al seu salvatge Reservoir dogs que això de "per a gustos els colors" és la fal.làcia de la modernitat: cap dels gàngsters volia ser el senyor rosa ni el senyor marró a causa de les evidents connotacions que aquests colors tenen, connotacions de tipus cultural vinculades a un context històric concret però connotacions al cap i a la fi. Sóc dels que opina que la falca "per a gustos els colors" és pròpia de cafres orgullosos de les seves mancances i limitacions culturals (tan freqüents en el món del hip hop) i de postmoderns despistats seduïts pel kitsch i el discret encant del cutre. Umberto Eco ens va demostrar no només que existia el mal gust sinó que a més aquest posseïa una estructura, uns codis i icones. Sé del que parlo: és fotut estudiar 5 anys comunicació audiovisual per a que després arribi un oficinista diplomat en empresarials i et digui que Blade runner és avorrida, o pitjor, que és lenta. De la mateixa manera ha de ser desesperant per a llicenciats en belles arts, escoltar de llicenciats en dret, que l'art abstracte és una merda. És propi i producte de la ignorància, rebutjar frontalment allò que es desconeix, i del rebuig obert a caure en posicions feixistes hi ha un camí molt curt: només cal fer una ullada als mitjans per palpar de primera mà, les ingents quantitats del racisme més atroç està generant el mundial de Sud-àfrica (l'obsessió per la seguretat o les constants gracietes i acudits dels nostres locutors al voltant d'una cultura que desconeixen, clamen al cel). [continua] |
|
|
|
"Potser ens ha afectat els temps foscos que corren"
|
L'octubre de l'any passat la gent de La gossa sorda acabaven la gira del seu darrer disc, Saó (autoeditat, 2008), que els havia dut per moltes poblacions dels Països Catalans i de fora. Des de llavors han estat treballant en el seu quart disc, L'últim heretge (autoeditat, 2010), que acaben d'enregistrar i del que aviat en podrem gaudir. En Josep Nadal ens respon algunes qüestions i ens posa al dia d'en quin punt es troben aquests pegolins.
- Ara que esteu enllestint aquest nou disc, què ens podeu dir de com sona? És a dir, en què es diferencia del que hem sentit fins ara de La gossa sorda?
- Bé nosaltres continuem amb la mateixa filosofia d'anar fent cançons i donar-li a cada cançó allò que ens demana, pot ser aquestes cançons són més contundents tant en la lletra com en els ritmes encara que anem jugant amb els mateixos estils que l'altre disc: ska, reagge, punk rock... Potser ens ha afectat els temps foscos que corren, també és veritat que no ens abellia massa tornar a fer un altre Saó. [continua] |
|
|
|
Un cafè amb Feliu Ventura
|
 Corrien els anys noranta, sobre els quals encara no s'ha escrit gaire. Havíem deixat enrere la repressió olímpica i vivíem en el desànim i la desorientació. Hi havia la impunitat neofeixista que havia assassinat Guillem Agulló o el silenci espès sobre les bales que van liquidar Pedro Álvarez. I, per sobre d'això, una grisor, tèrbola, pudent i immensa que ho tapava tot i que ens deia que la història, ara sí, s'havia acabat. Llavors, un dia, van començar a passar coses: el primer que recordo van ser les okupacions de Gràcia, però això és igual, perquè cadascú deu recordar una cosa diferent. Hi va haver les hòsties per la boda de la infanta, el desallotjament del Princesa, assemblees i manifestacions, ETT que explotaven, l'Hamsa i les Naus... Hi havia dotzes d'octubre antifeixistes, l'Aznar tocant els ous a l'Autònoma, detencions, empresonaments, tortures. Hi havia el Grup VI emmerdant-ho tot. I hi havia també, perquè no dir-ho, una desconnexió, gran, amb les lluites de tots els qui ens havien precedit.
Llavors van arribar les cançons. [continua] |
|
|
|
15 anys sense Ovidi
|
 Ahir 30 de Març homenatjarem a la facultat de Filologia de València a un dels grans. 15 anys de vacances com ho designaren, 15 anys de l'absència del nostre estimat Ovidi Montllor. Un bon grapat de companys i referents de la música actuals i altres amb tanta experiència com Al tall formaren part d’aquest emotiu acte. Obrint pas, Al tall, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Carles Enguix, Miquel Pujadó, Toni de l'Hostal, Hugo Mas, Batà, Naia, Autòmats, Doctor Dropo, Xavier Morant, Lluís Vicent… i un servidor.
Nit màgica la que em va regalar l'Ovidi al permetre'm tornar-li el detall de tanta estima pel que és nostre, regalat mitjançant la cançó, ofert rodejat de tots aquests talents que continuen enviant missatges poètics i justos per a fer de la nostra societat un poble més unit, present i valencià. Cultura del seu poble, dirigida a l'Ovidi amb la intenció d'agrair-li tanta lluita per intentar aconseguir una valoració justa del nostre País Valencià. [continua] |
|
|
|
Brams 2010: Impressions i entrevista
|
Fidels a la utopia
 Tots els processos d'alliberament necessiten la seva banda sonora. Durant els setanta, els catalans vam tenir la Nova Cançó (vam tenir moltes altres coses, sí, però l'imaginari de les nostres lluites ha quedat marcat per la Cançó). Amb la restauració monàrquica i l'adveniment d'això que en diuen democràcia, tots aquells qui apostaven per la ruptura van quedar orfes de molts referents. Els cantautors seguien jugant el seu paper, i en alguns casos generant grans obres. Però a nivell col·lectiu feia falta anar més enllà. El "rock català" estava molt bé a nivell de regeneració i normalitat, però no complia una funció d'agit-prop. En el desert tenebrós de finals dels vuitanta, hi havia moviments i hi havia ganes de trencar esquemes. I els primers que es van aconseguir fer-ho van ser Brams.
Ells van posar els fonaments perquè, uns anys més endavant, nasqués als Països Catalans una potent escena alternativa que avui en dia rivalitza si no supera a nivell quantitatiu i en molts casos qualitatiu la seva homòlga basca (Euskal Herria, per bé i per mal, sempre acaba sent referent inevitable). Dic això aquí perquè sovint m'ha semblat que no s'ha reconegut prou el paper que ha tingut Brams –i per extensió, el seu ideòleg, Francesc Ribera "Titot"– en la configuració de tot això. Ara els Brams han tornat per fer uns quants concerts: dissabte els vam tenir a l'Apolo. I va estar molt bé, i molt ple, i molt divertit, i molt entranyable i molt maco. [continua] |
|
|
anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 | següent
|
|
 El dret a decidir en pau
|
 The kluba, el grup que ha engegat Juantxo Skalari, l'exlídelr dels desapareguts Skalariak, ha enregistrat i comparteix la cançó El dret a decidir, una versió autodeterminista de El derecho de vivir en paz de Víctor Jara, coincidint amb les votacions sobre la independència d'aquest 25 d'abril. |
| Panda management |
|
I Cicle de Músiques Crítiques
|
 Maulets Terres de l'Ebre inicien el 16 i 17 d'abril, el I Cicle de Músiques Crítiques dels Països Catalans a Amposta i Tortosa. L'objectiu és doble: potenciar la nova música en català feta a les Terres de l'Ebre donant una oportunitat per fer-se sentir, i donar a conèixer al públic ebrenc noves i joves propostes musicals amb actitud crítica d'arreu del Països Catalans. S'hi podrà sentir debutar els ampostins Paranoies, i el cantautor barceloní Jordi Montañez. |
| Maulets Terres de l'Ebre |
|
El concurs musical del Calaix Jove
|
 La Xarxa Jove de la Safor ha convocat el Circuit Calaix Jove de la Safor, un concurs itinerant de grups de grups musicals concebut com un complement per a la VII Trobada de Joves de la Safor que tindrà lloc el 15 de maig a Rafelcofer, data de la final del circuit. Les classificatòries mostraran dotze grups joves valencians: Skarotats, Hysteria, Parides amplificades, Trance, The skartats, Charka, Escak al rei, Aixada, Destroi, Mala konducta, Donant pel sak i Sank'n'ceba. |
| Pica'm |
|
CDG: Les personetes humanes
|
 La gent de Compartir dóna gustet, després de l'ambiciós Marquet ens ofereixen dues cançons noves: dues versions de la cançó de bressol que apareix al disc de "Botifarra". Una dolceta amb so de rondalla caribenya i l'altra punk, juntant dos tradicions ben valencianes: la música de banda i l'esperit del bakalao més noventero. |
| Carrer present |
anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 | següent
|
|
myspace
