|
|
 Obrint pas: "El que ens mou és la il·lusió"
|
 Mai deixaren d'actuar, però les diferents activitats mampreses amb èxit pels seus integrants i el seu llarg silenci sobre la seua tornada, varen disparar els rumors que potser la fi del grup era imminent. Però res més lluny de la realitat. Una vegada recarregades totalment les piles, Obrint pas, segurament el grup més potent de l'escena musical valenciana, anuncià ahir oficialment el seu retorn a l'activitat. I l'Informatiu va poder parlar amb ells.
- Ahir llançàreu un comunicat anunciant el vostre retorn i els vostres plans imminents. Un comunicat que arriba quan estaven circulant rumors parlant de la dissolució d'Obrint pas. No es tracta de cap resposta, ¿però tenien algun fonament els rumors?
Miquel Ramos - Tan sols que no vàrem dir res (riu).
Xavi Sarrià - Nosaltres vàrem anunciar que necessitàvem un any de descans perquè dúiem des del 93 tocant sense parar, amb un ritme molt dur, i tots necessitàvem un temps per dedicar-nos cadascú a les nostres coses. El que passa es que tampoc podíem assegurar si tornaríem a tocar en una data determinada, ni tan sols si ho faríem, perquè desprès d'un any d'haver parat no sabíem com ens retrobaríem. Això potser va disparar els rumors. [continua] |
|
|
|
Inòpia donen la cara
|
 Els suecans, convertits en una barreja entre grup maleït i de culte després de publicar el passat 2009 un dels millors –i alhora desapercebuts- discos de rock de l'any, tornen als escenaris este dissabte per a actuar a un homenatge al poeta Salvador Espriu a València.
Tocaran tan sols quatre cançons, però els seus seguidors, els que els descobriren al 2005 quan publicaren aquell debut Latent que venia embolicat en un saquet d'arròs, o els que tingueren la fortuna d'al·lucinar l'any passat en sentir el magnífic Les 4 estacions de l'arròs, sabran, gràcies a la seua participació a l'homenatge a Salvador Espriu (que este dissabte 27 tindrà lloc al Teatre Micalet), que Inòpia estan vius.
I és que, els que no són amics propers, podrien pensar que el quartet rocker de Sueca, que barreja el metall amb el rock més melancòlic que va regnar a meitat dels noranta, i canta les seues cançons en la llengua de Joan Fuster, és una espècie de llegenda. Llegenda perquè el seu darrer disc és massa bo com per a haver passat absolutament desapercebut als mitjans de tot tipus. Llegenda perquè malgrat això, tampoc és fàcil vore-los damunt d'un escenari. És tan difícil vore-los que ni tan sols als seus discos claven una foto seua. [continua] |
|
|
|
La mà que ens espera
|
 L'Auditori Nacional de Catalunya va acollir la presentació del tercer disc del cantautor del Penedès Cesk Freixas, en l'acte inaugural del festival BarnaSants. El músic va convidar-nos personalment en un esdeveniment en el qual va compartir escenari amb el cantautor valencià Pau Alabajos i Natxo Tarrés (cantant i guitarrista del grup Gossos), junt al poeta mallorquí Carles Rebassa, que va fer una antologia poètica catalana dins l'espectacle i David Caño (l'escriptor de Sants) que intervingué amb una poesia rapera El gran Hereu d'implícita referència al batlle de Barcelona amb fina irònica on no hi mancava la crítica cap al polític català.
El concert acaba amb un gran aplaudiment amb tot el públic dempeus, presidits per una senyera estelada i l'aclamació unànime de l'Auditori ple a vessar a l'aclamació del cantautor "visca la terra!". El compromís polític del Cesk és clar, contundent i argumentat musical i vivencialment, aquest darrer cap de setmana inaugurava la nova seu de la Candidatura Unitària Popular de Vic (CUP) a la comarca d'Osona i el seu suport als moviments socials i reivindicatius del país és més que palès al llarg de la seua trajectòria. [continua] |
|
|
|
Red roja: punk rock en valencià
|
 Juan E Tur (L'informatiu) - Red roja debuta com a banda en valencià amb este Em rebenta el cap que acaba d'eixir a la venda. Com presentaries a la banda per aquells no vos coneguen?
Miguel Ribera (cantant i baixista de Red roja) - La banda naix amb eixe nom a mitjans de 1996 i desprès de molts anys de canvis al grup, finalment ens quedem els "germans de ca l'agüela", que és com ens anomenem els amics del nostre local d'assaig, que ja som com una família. Amb la primera formació més o menys estable gravarem un primer disc, anomenat Tu destino; i després un segon, en format EP, que dedicàrem als cantautors, amb un tema propi i tres versions de Serrat, Ismael Serrano i Sabina, encara que s'anomenava com nosaltres, Red roja. Finalment, desprès de causar baixa el nostre baixista, vaig agafar jo eixe instrument a més de cantar, i així enregistrarem este Em rebenta el cap.
- Cal dir que feu punk rock a l'estil estatal, però cantat en valencià. Pels pocs antecedents que té el gènere en la nostra llengua, sembla una gosadia.
- Home, la veritat és que a l'escena en valencià el punk rock mai ha despuntat, però ara la gent està més oberta a tot. Potser per això, encara que vàrem gravar el nostre primer disc en castellà, i com ens abellia tant gravar i tocar en la nostra llengua, acabàrem prenent esta decisió. I pel que em sembla, crec que es pot dir que és una decisió ferma. [continua] |
|
|
|
Entrevista a Bisserots
|
 Bisserots és un grup de Jesus Pobre (Marina Alta) que fan un rock alternatiu en trossos hardcore (per etiquetar-lo d'alguna manera) i del que fa poc va eixir el seu primer disc Blanc i negre. Ja porten algun temps tocant i fen-se un nom dins la escena comarcal, i si algú no els coneix, ara és el moment.
- Quan i com, va nàixer el grup Bisserots?
- Bisserots ens van formar en l'any 2005, van començar a tocar junts Santi (baixista), Jake (guitarra) i Jordi (bateria). Abans Jake i Santi ja havien tocat junts però sense formar un grup. En el mateix any, jo em vaig unir a ells com a vocalista. Vaig anar a vorer com assajaven i Jordi no va poder anar, vam anar a fer-nos unes canyes i mig petat els vaig dir que tenia unes lletres. Després d'això vam quedar un altre dia i començarem a treure cançons. Després se'ns uniria Joan, que en aquests moments esta descansant del grup.
- Fa "relativament" poc va eixir el vostre nou disc Blanc i negre, com heu notat l'acceptació per part del public?
- En general el cd s'ha acceptat prou bé, hem venut i regalat unes 300 còpies. No podem dir que tinguem fans però la cosa va prou bé. Creguem que hi han cançons que agraden al públic i que funcionen bé en directe. [continua] |
|
|
anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 | següent
|
|
|
myspace
Més metall i més so
