|
|
 Un cafè amb Feliu Ventura
|
 Corrien els anys noranta, sobre els quals encara no s'ha escrit gaire. Havíem deixat enrere la repressió olímpica i vivíem en el desànim i la desorientació. Hi havia la impunitat neofeixista que havia assassinat Guillem Agulló o el silenci espès sobre les bales que van liquidar Pedro Álvarez. I, per sobre d'això, una grisor, tèrbola, pudent i immensa que ho tapava tot i que ens deia que la història, ara sí, s'havia acabat. Llavors, un dia, van començar a passar coses: el primer que recordo van ser les okupacions de Gràcia, però això és igual, perquè cadascú deu recordar una cosa diferent. Hi va haver les hòsties per la boda de la infanta, el desallotjament del Princesa, assemblees i manifestacions, ETT que explotaven, l'Hamsa i les Naus... Hi havia dotzes d'octubre antifeixistes, l'Aznar tocant els ous a l'Autònoma, detencions, empresonaments, tortures. Hi havia el Grup VI emmerdant-ho tot. I hi havia també, perquè no dir-ho, una desconnexió, gran, amb les lluites de tots els qui ens havien precedit.
Llavors van arribar les cançons.
Més o menys a l'hora que tot això anava bullint, van aparèixer uns grups que cantaven aquella història i que van començar a generar una cultura dissident. Hi va haver un "boom" –sobre el qual tampoc s'ha escrit gaire– de bandes que van generar una escena molt potent. Enmig d'aquesta efervescència va aparèixer un xaval que va cantar diferent. En comptes de mirar cap al rock radical basc, cap al reggae, l'ska o el punk, com feia gairebé tothom, ell va mirar cap endins, cap al llegat dels cantautors que teníem oblidats, relegats i injustament etiquetats com una rampoina amb la que no ens identificavem. Aquest xaval era de Xàtiva, com Raimon i com el "Botifarra", i les seves cançons tenien això i més coses: tenien Sílvio, Víctor Jara i Ovidi, tenien Papasseit i Estellés. Aquest xaval es deia –es diu, vaja– Feliu Ventura. I ara està tornant a fer cançons.
Història d'un cafè pendent
Ens trobem amb en Feliu al popular Canigó de Gràcia. Ell torna de Porrera, on darrerament passa temporades curtes, a casa d’en Borja Penalba, preparant les cançons que formaran part del seu pròxim disc. Perquè sí, hi haurà pròxim disc. En Feliu està una mica fart de que li preguntin: "l'estiu passat en una entrevista em van tornar a preguntar quan trauria disc i vaig respondre: 'quan em doni la gana'". Una resposta que, venint d'un tio tranquil com en Feliu, equival a un "vés a prendre pel ***". El cert, però, és que el seu darrer treball, Alfabets de futur (Propaganda pel Fet!), data de 2006. Són quatre anys de silenci discogràfic en què el nostre home, això sí, no ha parat de fer concerts i ha participat en alguns projectes musicals, com per exemple l'obra de teatre Llits, on s'ha encarregat de la part lletrística. A més a més, ha seguit fent de mestre, el seu altre ofici a part de les cançons. Però alguna cosa, està clar, ha motivat aquest silenci creatiu. "He estat un temps enfadat amb algunes coses que han passat en aquest país", explica el cantautor, críptic i concís com és habitual en ell. "Però ara això ja ha quedat enrere". Aire fresc i endavant les atxes. Per tot això feia temps que teníem pendent de fer un cafè, i estic content que dimarts passat el poguéssim concretar i, de passada, ens serveixi per avançar algunes coses.
En aquestes visites a Porrera, Feliu també té les seves converses amb Llach. Amables, senzilles. Cal recordar la relació que els uneix, arran de la gira que van realitzar l’any 2005 plegats. No era el primer artista jove apadrinat per Llach, i, diguem-ho clar, n’hi ha hagut alguns que els ha costat tirar endavant després de treballar amb el cantautor de Verges. A Feliu, la proposta de Llach el va enganxar enllestint les cançons d’un disc que va haver de posposar, i que finalment va acabar esdevenint, força més tard, Alfabets de futur. Però tot era diferent. "Amb aquell disc em vaig obligar a treballar amb uns timings i una pressió que no vull repetir. Això meu no és un producte de laboratori, i requereix altres ritmes. Recordo que la nit anterior a fer l'entrevista per l'Enderrock sobre aquell disc, encara estava enllestint una cançó, Ales curtes. No vull tornar a passar per això". Feliu n'està satisfet, d'aquell treball, però pensa que a nivell de so no van arribar a trobar l'essència del que volien. Una essència que ara estan intentant trobar, de nou amb Borja, enregistrant a Porrera però també en altres llocs. I algunes cançons van prenent forma, com per exemple, Història d'un sofà. "Parla d'aquell moble que ens acompanya sempre, de mudança en mudança, i penso si en la pròxima mudança també m’acompanyarà". De nou l'ombra de Silvio Rodríguez (recordem Historia de una silla): "De Silvio m'agrada aquelles cançons en què pots sentir-li la saliva i els dits sobre el màstil de la guitarra. És aquesta mena de so essencial el que volem cercar".
Esperem amb ànsia els resultats, ara sí, més aprop.
Roger Palà |
|
|
|
|
|
 El dret a decidir en pau
|
 The kluba, el grup que ha engegat Juantxo Skalari, l'exlídelr dels desapareguts Skalariak, ha enregistrat i comparteix la cançó El dret a decidir, una versió autodeterminista de El derecho de vivir en paz de Víctor Jara, coincidint amb les votacions sobre la independència d'aquest 25 d'abril. |
| Panda management |
|
I Cicle de Músiques Crítiques
|
 Maulets Terres de l'Ebre inicien el 16 i 17 d'abril, el I Cicle de Músiques Crítiques dels Països Catalans a Amposta i Tortosa. L'objectiu és doble: potenciar la nova música en català feta a les Terres de l'Ebre donant una oportunitat per fer-se sentir, i donar a conèixer al públic ebrenc noves i joves propostes musicals amb actitud crítica d'arreu del Països Catalans. S'hi podrà sentir debutar els ampostins Paranoies, i el cantautor barceloní Jordi Montañez. |
| Maulets Terres de l'Ebre |
|
El concurs musical del Calaix Jove
|
 La Xarxa Jove de la Safor ha convocat el Circuit Calaix Jove de la Safor, un concurs itinerant de grups de grups musicals concebut com un complement per a la VII Trobada de Joves de la Safor que tindrà lloc el 15 de maig a Rafelcofer, data de la final del circuit. Les classificatòries mostraran dotze grups joves valencians: Skarotats, Hysteria, Parides amplificades, Trance, The skartats, Charka, Escak al rei, Aixada, Destroi, Mala konducta, Donant pel sak i Sank'n'ceba. |
| Pica'm |
|
CDG: Les personetes humanes
|
 La gent de Compartir dóna gustet, després de l'ambiciós Marquet ens ofereixen dues cançons noves: dues versions de la cançó de bressol que apareix al disc de "Botifarra". Una dolceta amb so de rondalla caribenya i l'altra punk, juntant dos tradicions ben valencianes: la música de banda i l'esperit del bakalao més noventero. |
| Carrer present |
anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 | següent
|
|
myspace
