RXI és un projecte comunicatiu sense ànim de lucre que nasqué com a espai virtual a la xarxa l'any 2005. La seva voluntat és la de fer arribar les notícies i novetats del panorama compromès a la màxima gent possible amb el mínim cost, una voluntat cada dia que passa més fàcilment assolible en el context de la revolució de la informació.

Un dels puntals d'aquest projecte és l'aposta ferma per les formacions novelles i les noves propostes estilístiques, gaudint de la mateixa rellevància tant els treballs novells i modestos com els més ambiciosos i consolidats.

El projecte Rock per la Independència, va néixer de la necessitat que trobàvem d'editar una publicació que tractés la música que es comprometia amb l'independentisme d'esquerres, destinades a un públic bàsicament juvenil. Així, un grup de gent del Penedès i del Llobregat, propera a l'associacionisme, sense formació periodística ni ànim de lucre, editàrem l'any 2000 el primer número, en format quartilla i distribució gratuïta. Es van fer xerrades presentant la publicació al Jimmy Jazz d'Igualada i a la Falcata de Lleida.

Després d'aquell primer número, vam decidir canviar-li el nom, passant-lo a anomenar RXI, ja que no ens volíem limitar només al rock, sinó que també volíem que que pogués ser una revista oberta a tots els estils musicals, des de la música electrònica fins a la música tradicional, passant per totes les sonoritats. La publicació intentà ser prou dinàmica, donada l'època, amb un apartat per a cartes dels lectors i un concurs d'il·lustracions, la guanyadora de les quals fou la portada d'un disc recopilatori que es repartí amb la revista en el tercer número.

El disc, titulat Himnes d'unitat, fou un recopilatori de música compromesa per a donar certa projecció a un seguit de grups novells que estaven intentant funcionar sense ressò als mitjans, posant-los al mateix àlbum amb formacions amb més renom se'ls volia donar a conèixer. La llista completa de temes és: Trencant el silenci (Obrint pas), A casa nostra (Skamot roig), El pi de les tres branques (Pilseners), Eskamots (Inadaptats), Catalunya lliure (Desperdicis clínics), Catalunya unida (Opció K-95), No se'ns fondrà el somni (Brams), País Valencià (Atzukak), Catalunya (Mr. Fly), Visca la terra (Bandolers), Vents del Sud (Alabaix), La unió (Oprimits), Som una més (Crit de lluita) i La nova Muixeranga (Bandolers). Els grups i discogràfiques hi van tenir una bona reacció, i els centenars de còpies venudes van rebre una bona acollida per part del públic.

Es van distribuir un miler d'exemplars de revistes de cada número. Es distribuïa en la majoria de casals independentistes i Casals Jaume I al País Valencià. Com que no ens era possible fer-lo arribar a totes les poblacions, també n'enviàvem moltes còpies per correu, de peticions que ens arribaven. Arribàrem a tenir col·laboració al País Valencià i les Illes Balears, que s'encarregaren de la distribució i de donar-nos a conèixer nous grups de les seves zones.

A l'hora d'editar el quart número, donada la insostenibilitat del projecte que bàsicament es sustentava de publicitat i la xavalla dels lectors, s'hagué de finalitzar la difusió en paper tancant aquella etapa.

El terme "RXI", per englobar la música compromesa, ha estat referit en vàries ocasions als mitjans d'informació. L'agost de 2004, la revista Enderrock treia un especial dedicat al rock radical als Països Catalans, que s'obria amb un article d'opinió titulat Rock per a la independència? escrit per Carles Viñas, historiador, escriptor i vocalista d'Opció K-95, on s'hi repassava els inicis de l'escena i acabava amb el punt "potser ja és hora de desmarcar-los de l'etiqueta del rock en català i adonar-nos com han forjat el que podríem titllar, d'ara endavant, com a rock per a la independència".

L'octubre del mateix any, en el suplement musical Rock & Clàssic que s'encartava els diumenges amb el diari Avui, el fenòmen RXI era portada, editorial i ocupava les pàgines centrals, amb un espectacular mapa nacional a dues planes. Santi Mayor Farguell, el llavors cap del suplement, titulava l'editorial amb l'aclaridor Rock per la independència (Rxi) on després de repassar els seus origens ho definia com "una xarxa de grups, segells, festivals, casals, ateneus i bars que formen part de la nostra realitat, encara que, sovint, per causes complexes i certament inquietants, sigui una realitat ignorada, eclipsada, o senzillament, marginada als mitjans". Llavors el diari Avui acabava de ser comprat per el grup Godó, i poc més tard, amb la renovació de la seva imatge, feia desaparèxier el suplement.

De fet, per fer el Rock & Clàssic dedicat a RXI, el periodista Marc Serena va comptar amb l'ajuda de la pàgina que fou les beceroles d'Rxi.cat (que llavors estava integrada dins la pàgina de Wik produccions i que també fou referenciada a l'article) i del seu creador.

A finals de l'abril de 2006, Carles Viñas publicà amb Columna Edicions el llibre Rock per la independència, amb el subtítol de "La reivindicació nacionalista en el rock català", on hi desgrana els seus inicis com a concepte dins el panorama musical dels Països Catalans. La contraportada dicta "analitza amb encert i amb moltes dades significatives (textos de cançons, discografia bàsica i cronologia del fenomen) el naixement i l'evolució de la música compromesa i reivindicativa".